Sóc burro, doncs sóc català.

Si viatgen per Catalunya, podran observar que a la part posterior de molts cotxes natius hi ha un adhesiu que representa la figura lateral d’un burro, concretament un burro autòcton català.

Aquesta campanya  que es va iniciar de forma massiva per simpatia popular l’any 2004 , va passar de l’objectiu original que era la de sensibilitzar la població catalana del perill d’extinció d’aquesta raça autòctona de burro pròpiament catalana  que segons els entesos, és la raça de burro més apreciada a tot el món, fins i tot els nord-americans vénen a emportar-se sementals burros catalans , per creuar-los amb les seves millors burres americanes i així poder obtenir races americanes de burros superiors, ja se sap que el mestissatge al món animal, no entén de xenofòbia, racisme o discriminació ètnica o cultural.

Doncs bé, l’idea inicial d’aquesta campanya es va anar transformant , fins a interpretar que no solament  estava en perill d’extinció l’animal mular , sinó també la de l’espècimen humà català en conjunt, com a Poble, com a Nació.

És veritat, aquesta raça mular i el català són molt similars, els dos són treballadors, els dos són abnegats, generosos en el seu esforç, humils en la seva recompensa, tranquils, callats, pacífics, mil·lenaris, i en perill d’extinció.

En definitiva, els catalans estimem tant als nostres burros perquè ens hi semblem tant , som ànimes gairebé bessones, perquè ens exploten, ens fuetegen, ens insulten, i com a premi  només rebem una  trista pastanaga  - que gairebé sempre és la mateixa- …i només ens queixem alguna vegada per a dir: només un petit  ” oooooooooiiiiiinkkkkkkkk!! ” - però això sí , en idioma mular català autòcton-  però els senyors amos de l’estable, ens diuen que no podem dir oink en català mular, que hem de dir  “hoinq”  en idioma mular espanyol cooficial , que si només  diem oink en idioma mular propi, estem discriminant els drets mulars de la resta de burros i muls no autòctons catalans.

Doncs així, només  ens queda continuar treballant al nostre estable de burros, continuar donant voltes sobre la sínia espanyola amb  destí a enlloc , deixar que ens insultin, fuetegin i censurin els nostres oinks mulars, continuar menjant de la mateixa pastanaga i esperar la nostra extinció, pacíficament, tranquils, calladets, abnegats, fins al final …Però els burros donen guitzes, ens escaparem de l’estable ?

Visca el Burro Autòcton Català  !