Carta oberta al Dr.House.

Estimat Dr.House,

Primer de tot, volem agrair-li de tot cor, els moments tan interessants, emocionants i divertits, que ens fa passar en cada nou capítol i temporada de la seva sèrie de  televisió.

També li volem donar les gràcies per alimentar el nostre pobre cervell de tallarina bullida, amb la seva intel·ligència i saviesa científica i la naturalesa íntegre d’un home bo , encara que cínic, encara que misantrop, masclista i misogin.

En el nostre cas, el problema que ens ha impulsat ha enviar-li aquesta carta - tot i que som conscients que ens pot engegar a fornicar a tots plegats amb un elefant africà- és per demanar-li si pot intervenir en una nova planificació logística de la sanitat catalana, actualment regida per la Generalitat de Catalunya.

En els nostres hospitals públics catalans, t’has d’esperar de cinc hores mínim,  perquè et treguin un simple pal de l’orella, i per fer-te una prova de la pròstata passen tants de mesos que quan et toca el torn la tens més inflada que la tita d’un hipopòtam.

Quan algú entra a una sala d’urgències de la sanitat púbica catalana, i es queixa de mal de cap molt fort, li donen unes aspirines… i vinga cap a casa, encara que al cap de dues hores li vingui un infart cerebral mentres mirava el Diario de Patricia per Antena 3.

Quan un home entra a una sala d’urgències de la sanitat catalana,  queixant-se que té un fort dolor al pit, i els metges observen que és un senyor  obès de cent quaranta quilos,  de cinquanta anys , fumador empedernit, bevedor de Brandy Soberano, sedentari; i a més veuen per l’ordinador que s’està medicant per culpa del colesterol i els triglicèrids, es limiten a practicar-li -amb desgana- un simple electrocardiograma , i el tomben sobre un llit portàtil a esperar que els resultats els miri un nou metge, i com la sala d’urgències està ben plena de nens i vells amb bronquitis, al pobre el deixen al cantó dels lavabos, i allà  en una cantonada ningú se n’adona que al pobre home el cor li fot un pet com una gla, i mor allà mateix al costat de la màquina de cafes. 

Per tot això estimat Dr.House, li agrairiem que amb la seva magnificència divinitat artística i influència , com el millor especialista mundial en diagnòstic avançat, intercedís per nosaltres -els pobres catalans solidaris i espoliats – i faci arribar a la nostra Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, un informe-estratègic-logístic ( cobrant eh !) de com fer que els nostres centres hospitalaris públics siguin tan bons com el de la seva sèrie de televisió, i quan et caiguis a terra ben marejat en un Carrefour, vingui una ambulància en cinc minuts, et portin a urgències en cinc minuts , i que en cinc minuts, et rebin sis metges, i un cap de diagnòstic avançat, et facin dos-centes proves cada dia, les més cares i costoses, i no cal que ens visiti la Directora de l’Hospital com passa a la seva sèrie de TV, -sinó és que estigui tan bona ( amb aquell culet tan prominent) – ni tampoc cal, que ens rebi una metgessa tan guapa com la bisexual Srta nº 13 d’ulls verds-blaus, ni un rosset simpàtic australià assassina dictadors assassins, ni un negre eminent especialista neurocirugià, ni un sant metge oncòleg – com el que vostè ha condemnat a ser el seu amic-, tant sols pretenem acostant-se una micona a la perfecció organitzativa del seu Hospital als EE.UU.

Renovant-li la meva més sincera admiració, li vull donar les gràcies per endavant per a la seva gentilesa i segura gestió amb la Conselleria de Salut catalana, i agraint-li de nou l’atenció dispensada amb el pobre poble català.

Molt atentament, rebi una cordial i confraternal abraçada des de Catalunya.

signat: Al Forest.( i set milions més …de catalans i catalanes)

Tweet